Biografia i Trajectòria de Albert Montañés

L’Albert va començar a jugar als sis anys al Club Tennis Serramar del seu poble, Sant Carles de la Ràpita.

El 1997 va aconseguir el seu primer gran èxit, després de proclamar-se campió d’Espanya júnior amb 16 anys.

El 2007 va guanyar el seu primer títol de l’ATP a Amersfoort (Holanda), en la seva cinquena final.

És l’únic jugador espanyol, conjuntament amb Rafa Nadal, que ha estat capaç de guanyar a Roger Federer mentre aquest era el número 1 mundial.

El lloc 22 del món que ha ocupat al 2010 ha estat el millor de la seva trajectòria com a professional.

Lluny de les pistes de tennis Montañés és un apassionat del futbol i un gran seguidor del FC Barcelona. També li agraden les pel.lícules d’acció.


Tota la seva trajectòria

Nascut a Sant Carles de la Ràpita el 26 de novembre de 1980 Albert Montañés Roca va començar a jugar a tennis als sis anys. Va ser amb aquesta edat quan els seus pares, Joan Francesc i Elodia, el van inscriure a l’escola del CT Serramar de la població del Montsià, on progresivament va anar millorant i aconseguint els seus primers trofeus.

Vistes les seves qualitats tennístiques per diversos professionals i sent ja una de les millors raquetes de la demarcació de Tarragona en categories inferiors, als tretze anys va passar a entrenar-se a l’escola de competició del CT Reus Monterols i als 16, confirmada la seva gran capacitat i facilitat pel tennis, es va traslladar a Barcelona per seguir la seva preparació, aquest cop a l’escola

El primer resultat important de la seva trajectòria esportiva va arribar al 1997, en proclamar-se campió d’Espanya de la categoria júnior, títol que va aconseguir sent encara júnior de primer any. Un any després, el 1998, va començar la seva aventura a la classificació de l’ATP (Associació de Tennistes Professionals), avançant fins a la posició 174 del rànquing mundial en només tres temporades.

El 2001 va suposar un abans i un després a la seva cursa com a tennista professional: va guanyar el seu primer títol internacional, després d’imposar-se a la final del Challenger de Freudenstadt, i va jugar la seva primera final de l’ATP, a Bucarest. A més a més va disputar a Roland Garros el seu primer torneig del Grand Slam i aquell any va situar-se entre les cent primeres raquetes del món, aconseguint com a millor rànquing el lloc 65. Des de llavors sempre s’ha mantingut dintre del TOP 100.

Després de la final de Bucarest van arribar les de València (2004), Acapulco (2005) i Casablanca (2007), però va haver d’esperar fins a la cinquena, a Amersfoort, al 2008, per a que l’Albert Montañés s’alçés amb el seu primer títol de l’ATP. Després van arribar altres quatre títols més, a Bucarest (2009), Estoril (2009 i 2010) i Stuttgart (2010), en tots ells dirigit pel seu actual entrenador, el també rapitenc Narcís Pelach. D’aquesta manera suma fins ara cinc victòries en individuals i altres dues en dobles, a Casablanca, al 2008, fent parella amb Santi Ventura, i a Doha, el 2010, al costat de Guillermo García-López.

Jugador caracterizat pel seu cop de dreta guanyador, agilitat de cames i sobre tot la seva fortalesa mental, la seva superfície predilecta és la terra batuda, on ha aconseguit els seus èxits més importants. A les darreres temporades ha millorat també tant en herba –el 2010 arribà fins a la tercera ronda a Wimbledon- com en pista ràpida –el 2010 fou semifinalista a Auckland i Montpellier i arribà als vuitens de final del US Open i a la tercera ronda a l’Open d’Austràlia-.

El lloc número 22 al rànquing mundial és per ara el millor que ha aconseguit el jugador de Sant Carles de la Ràpita (va aparèixer en aquesta plaça per primer cop el 2-8-2010), mentre que al rànquing espanyol porta deu anys consolidat entre les deu millors raquetes espanyoles, ocupant a l’actualitat la sisena plaça al rànquing nacional. Ha guanyat, a més, diferents títols d’Espanya de clubs amb el seu equip actual, el RCT Barcelona.

Integrat el 2010 a la llista de jugadors seleccionables per jugar la Copa Davis amb l’equip espanyol, al llarg de la seva carrera ha protagonizat partits i triomfs èpics. El darrer va ser el 8 de maig de 2010, davant del suís Roger Federer, a qui va derrotar a les semifinals del torneig d’Estoril, convertint-se en el segon jugador espanyol en vènçer l’helvètic mentre era el número 1 mundial (abans només ho havia aconseguit Rafa Nadal). Algunes altres de les seves victòries més destacades van arribar davant de diferents top-10 de l’ATP com ara Marian Cilic, Robin Soderling, Gilles Simon, James Blake, Karol Kucera, Albert Costa, Fernando González, Carlos Moyà, Gustavo Kuerten o Michael Chang.

Els germans de l’Albert també estan vinculats al tennis. El gran, Jonhy, és el titular d’un club a Sant Carles de la Ràpita, mentre que el petit, Franky, campió d’Espanya cadet el 2006, ha iniciat recentment la seva aventura al rànquing de l’ATP.

Lluny de les pistes de tennis Montañés és un apassionat del futbol i un gran seguidor del FC Barcelona. També li agraden les pel.lícules d’acció.